dimecres, 29 d’abril del 2009

HEROES | VOLUME 3: Villains


Recentment havia decidit donar una segona oportunitat a la sèrie Heroes, que vaig abandonar al quart episodi del tercer volum perquè em semblava mediocre, sobretot després d'una lamentable segona temporada, que va acabar de forma abrupta degut a la vaga de guionistes. Heroes és una de les pitjors sèries més injustament sobrevalorades dels últims temps, i això és gràcies, principalment, a la seva atractiva proposta, on un grup de gent comencen a desenvolupar superpoders. A partir d'aquí Heroes no ofereix res més d'interessant. La majoria de personatges acusen una falta de carisma preocupant (Matt Parkman, Nathan Petrelli, Suresh), d'altres són directament odiosos (Noah Bennet, Angela Petrelli, Claire Bennet), però tots i cada un d'ells, excepte Peter Petrelli, Hiro Nakamura i Ando, fan patent una falta de coherència en les seves accions que desestabilitzen completament la sèrie i la trama, que podria haver donat molt més de sí tenint en compte el material de partida. Al tercer volum, personatges com Matt Parkman o Claire Bennet encara ronden per la història sense saber quin és el seu veritable propòsit (és a dir, ni els guionistes tenen clar què fer amb ells). Això pot passar a mitja primera temporada, però que passi a la tercera és bastant greu. Després de malgastar tota una temporada, el segon volum, presentant personatges nous que, finalment, no han tingut cap pes en la trama, seria d'agraïr que a la tercera anessin una mica de cara a barraca. Però no. Als primers episodis Parkman és abandonat al desert i es torna a fer servir el recurs del pintor que dibuixa els esdeveniments futurs, fet que es repetirà i repetirà al llarg de la sèrie. És a dir, el mitjà que es fa servir perquè la sèrie avanci i els personatges duïn a terme les seves accions, sense ni saber quina n'és la finalitat, és un puto còmic i unes pintures de merda a la paret (com ja es va fer a la primera i a la segona...). Si a Battlestar Galactica els personatges demostraven una dualitat moral en determinades accions (molt ben explicades, d'altra banda), a Heroes gent com Noah Bennet o Sylar actuen d'una manera o altra sense cap mena d'explicació, en funció de l'espisodi i només amb l'objectiu de donar un gir al guió (per absurd que sigui). Ara són dolents, ara són bons, ara tornen a ser dolents... de forma totalment incomprensible, més encara quan alguns d'ells haurien d'haver estat eliminats de la trama, perquè aquesta no fa res més que donar tombs sobre el seu propi eix una vegada i una altra. Durant el tercer volum, Nathan Petrelli junt amb el seu pare, que és clarament un assassí però curiosament ningú se n'adona, vol crear una població de gent amb superpoders. Quan comença el quart volum (a la mateixa tercera temporada), Nathan canvia radicalment d'opinió i esdevé el principal enemic per l'erradicació dels herois... Eo, coherència en els personatges, on ets? El gran problema de Heroes és la gran quantitat de personatges que intervenen en la història i que cap d'ells tingui una presència únicament secundària, deixant el protagonisme a només dos o tres. Per tant, cada episodi és un cúmul excessiu de sub-trames, la majoria de les quals no duen enlloc, protagonitzades per personatges que no importen (com les dues mares de Claire Bennet, la noia amb supervelocitat, entre d'altres). La història de cada volum, a més, és sempre la mateixa: el món es destruirà, veuen unes pintures, vaguen per la trama sense saber què fer, ningú es posa d'acord amb ningú, Sylar es mou per la seva banda matant a gent, i al final es resol tot de forma pretesament dramàtica... tot perquè a la següent temporada Angela Petrelli torni a manipular des de l'ombra, Nathan continuï sense acceptar els seus poders, es torni a viatjar al passat en algun moment de l'anterior temporada i bla bla bla. Abandono definitivament la sèrie al capítol 3.16, no en vull saber res més, no m'interessa. Heroes és una sèrie mediocre, que no mereix l'èxit que té. Que la coberta del llibre, per maca que sigui, no us enganyi.

L'únic poder que tenen és el d'avorrir.

Puntuació: 5 | 10

1 comentari:

  1. a fraternal greeting to all
    I want to report that I have started a new blog picadors of their beauty and craftsmanship door name:
    http://trucadors.blogspot.com hope your visit
    a hug from your friend from Reus Catalonia

    ResponElimina